Teresa Saborit
- Una passió prohibida capaç d’encendre la nit més fosca- Dues famílies trencades a un pas de perdre’s per sempre- I si l’última rosa no és l’«última»?- I si trencar les regles significa arriscar-se a perdre per sempre allò que més s’estima?La Jana i en Lluci han aconseguit reunir les 12 roses. Complirà l’univers la seva promesa de salvar el seu futur i el de les seves famílies?Mentre recorrien Barcelona, l’amistat entre la gimnasta i el fantasma s’ha anat convertint, de mica en mica, en un amor impossible. Quan la passió esclati enmig del perill, i els arrossegui en un miracle tan intens com efímer, descobriran que estimar pot ser la seva major fortalesa… i la seva debilitat més gran.Amb la victòria a l’abast de la mà, el somni se’ls desfarà entre els dits quan ombres provinents del més enllà es conjurin per separar-los, amenaçant de destruir-ho tot.Amb la mare encara amnèsica, i les seves germanes petites en un centre de menors, la Jana haurà de decidir si ha arribat l’hora de rendir-se o si encara li queden forces per apostar-ho tot en un últim intent desesperat per canviar el seu destí i el d’aquells qui estima.El desenllaç d’una saga ple d’emoció, màgia i misteris. Una història que demostra que l’amor pot ser més fort que la mort i reescriure les regles que regeixen l’univers.Per a lectors que busquen un «romantasy» intens i apassionat: un «enemies to lovers» que arriba al seu clímax entre secrets i sacrificis, amb dues ànimes disposades a desafiar qualsevol impossible.VOLS LLEGIR-NE UN FRAGMENT?«La Jana va quedar estesa a terra, inconscient, respirant amb prou feines. En Lluci es va agenollar aterrit al seu costat.—Jana, desperta’t. Jana!La noia va restar immòbil. Va intentar sacsejar-la per les espatlles, però les seves mans la van traspassar amb un esgarip de dolor; el cos de la noia bullia com la lava d’un volcà en plena erupció.—Jana, si us plau, desperta’t —li va repetir agenollant-se al seu costat, els ulls negats d’impotència—. Aixeca’t i demana ajuda. Jana!Una boira blanca va cobrir el carreró. En Lluci va veure amb horror com la massa nebulosa es tornava corpòria, com replicava la figura de la noia que jeia estesa a terra.—Jana, desperta’t! Jana! —va xisclar, traspassant-li el pit amb la mà estesa—. T’ho suplico… Obre els ulls!Els pulmons de la noia van deixar de respirar. L’escultura de boira va afinar els contorns. L’espectre es va ajupir sobre la Jana, els dos rostres gairebé a tocar, les llàgrimes del fantasma traspassant-li la carn. El drac que penjava del coll del noi va fregar la figura daurada que hi havia sobre el pit d’ella.—Si us plau… No em deixis.»PREMI TALENT CAMBRAAquesta obra va ser guardonada amb el Premi Talent Cambra de Literatura 2020, per unanimitat del jurat dels guardons instaurats per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc a la sala Luz de Gas de Barcelona el 5 de desembre de 2020.«Barcelona necessita autors que la vesteixin. De Genet a Marsé, de Mendoza a Sagarra, de Laforet a Vila-Matas, de Falcones a Ruiz Zafón, de Moix a Roig […]. La Ciutat Comtal es deu als seus escriptors, i escriptores, que l’han fet viure, més enllà de la realitat, en mil històries imaginades. És el torn ara de na Teresa.Fer-ho, a més, en condicions complexes com les que vàrem patir la ciutadania durant el confinament, és doblement motiu de joia, perquè ens demostra, de nou, que la creativitat no és només signe de civilització, sinó també de disrupció, canvi, procés, enginy. No li’n falta de res a l’autora que, des del seu refugi particular de Gurb, basteix una novel·la farcida de símbols, amb llenguatge directe, punyent, jove i elaborat.Dotze proves amb dotze roses, amb enigmes, presències espectrals, animals nocturns, parcs de mitjanit, patrulles policials, veïns que murmuren, memòries que van i venen i un passeig gairebé exhaustiu pels barris i carrers de la ciutat, des de Collserola a la Barceloneta, des de Pedralbes a Canyelles. Una tasca hercúlia amb històries paral·leles i entrecreuades, de Sant Joan a Sant Joan, que ens acosta també les formes de viure i entendre la ciutat i les seves ombres.Recuperar les roses, al capdavall, serà la forma particular de l’autora de comprendre les mil i una Barcelones que s’escampen al peu del Tibidabo, més enllà del parc de Cervantes; un estol de flors i bardisses sens fi.Rosa de foc, Gran Encisera. Per molt que la contemplem, ja sigui amb ulls i lletres d’una escriptora jove com Saborit, o sota la ploma dels grans autors que la precediren en la tasca, finalment i, com deia Eco, de la rosa només en queda el nom: Barcelona.»Albert Torras Corbella – Escriptor i director de «Catalonia Talent» 10
